01 Mar Pel dret a l’avortament lliure i gratuït [CAT] – CAMPAÑA
CRIDA A MOVILITZACIONS DESCENTRALIZADES I ARREU! [CAT]
Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït considerem la defensa del dret a decidir, i per tant el dret a l’avortament, s’ha de considerar un dret fonamental i que les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional que ens subordina a l’imperatiu reproductiu, una imposició sobre els nostres cossos i les nostres vides que ens nega com a subjectes de drets i com a col·lectiu sobirà.
S’ha de garantir el dret a l’avortament des de la universalitat i inalienabilitat: ni exclusions, ni desigualtats. Per a l’exercici del dret a l’avortament és imprescindible garantir l’accés a l’atenció sanitària i entendre l’abordatge de la salut des de la garantia d’un dret fonamental establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat, i sostenible.
El sabers i les pràctiques expertes han d’estar al servei de les persones per crear un model de salut comunitària. El nostre recorregut ens porta a fer un reconeixement explícit a la tasca de totes les xarxes, entitats, professionals i associacions que, arreu del món, treballen per a garantir el dret a l’avortament i acompanyar les dones i persones gestants al llarg d’aquest procés. L’existència d’aquests espais, molt sovint, desafia jurisdiccions i codis penals que persegueixen el dret a l’avortament i, és gràcies a la seva presència, que moltes persones poden accedir a informació de qualitat, a fàrmacs i a un suport que el sistema els nega, reduint els riscos que la clandestinitat comporta. El recorregut de les defensores de Drets Sexuals i Reproductius, atacades i amenaçades pels poders hegemònics ha de ser reconegut, garantit i protegit.
I des d’aquests 3 eixos de pensament volem manifestar públicament el nostre posicionament i les nostres demandes per contribuir a la millora de l’accés a l’avortament a l’Estat espanyol i a Catalunya, en concret.
- UNA NOVA LEGISLACIÓ QUE NO CONTEMPLI TERMINIS RESTRICTIUS I FOMENTI LA CAPACITAT DE DECISIÓ I AGÈNCIA DE LES DONES I PERSONES GESTANTS EN QUALSEVOL MOMENT DE L’EMBARÀS.
- Eliminar el període de reflexió de 3 dies i qualsevol altra mesura dissuasòria i obligatòria que posi en qüestió la decisió de les dones
- Eliminar els terminis legals basats en les setmanes de gestació i que redueixen la capacitat de decidir de les dones.
- Eliminar les barreres d’edat que situen les més joves amb la capacitat de decidir supeditada a la voluntat adulta.
- MENTRE NO HI HAGI CANVI DE La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL REGLAMENTAR LA INTERPRETACIÓ DE L’ACTUAL EN FAVOR DE LA DECISIÓ DE LA DONA O PERSONA GESTANT.
És a dir, en totes les situacions cal recordar que la llei exposa clarament que “s’interpretaran de la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció, en particular, el seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat, a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat, a la llibertat ideològica i la no discriminació” (Art.12).
- Recuperar el consens de la definició de gestació i la implicació que això té per a l’ampliació de les setmanes de gestació obligades pels terminis de la llei.
- Recuperar el text legal de la llei i reglamentar definitivament l’educació sexual i l’accés universal a l’anticoncepció amb el pressupost públic assignat que això suposi.
- MENTRE NO HI HAGI CANVI DE LA LLEI La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL FER CANVIS IMPRESCINDIBLES EN LA IMPLEMENTACIÓ ACTUAL
- Informació. La informació ha de ser clara i visible, amb una difusió prou àmplia i accessible com per poder arribar a tothom. S’han de fer campanyes de sensibilització ciutadana per erradicar l’estigma de l’avortament.
- Formació. Totes les persones professionals que estan o poden estar en contacte amb dones i persones embarassades que sol·liciten avortar han d’estar capacitades, informades, especialitzades i disposades a atendre-les sense prejudicis ni interferir en les seves decisions, garantint-ne els drets i acompanyant-les en tot el procés promovent l’autonomia i les decisions informades. A més, és imprescindible que tinguin una actitud empàtica, un abordatge feminista interseccional i enfocament de DSiR.
- Generació de coneixement. Les institucions responsables estan obligades a rendir comptes i oferir informació de qualitat i fiable. Cal fer un canvi de paradigma en la recollida i anàlisi de les dades sobre avortaments i promoure l’estudi i investigacions al respecte que afavoreixin la millora de la vida de les dones en aquest àmbit.
- Objecció de consciència. Totes les institucions involucrades en l’avortament han d’assegurar la disponibilitat de persones professionals capacitades, formades i amb la voluntat d’assegurar-lo i vetllar-lo. Cal revisar aquesta regulació, la seva implementació i fer-ne un seguiment exhaustiu, obligar-ne al compliment i demanar les declaracions públiques d’aquells professionals que es declarin objectors per tal de no permetre que participin en els equips que han d’oferir el servei ni puguin obstaculitzar-lo de cap altra forma.
Cal dissenyar un model de declaració únic, que contempli les recomanacions bioètiques respecte l’argumentació, a utilitzar en tots els centres sanitaris de la xarxa pública per tal d’assegurar l’uniformitat dels criteris emprats i facilitar-ne la regulació. Igualment necessitem disposar d’un mapeig territorial que faci seguiment de la disponibilitat professional a realitzar la intervenció mitjançant els dos mètodes (farmacològic i instrumental) entre els quals la dona o persona gestant pot triar.
És imprescindible acabar amb el finançament públic a institucions religioses que gestionen serveis de salut que no garanteixen el dret a l’avortament i tenen l’objecció de consciència en els seus estatuts fundacionals. S’ha d’abolir qualsevol contracte o conveni públic amb centres sanitaris que tinguin com a mandat institucional objectar i no oferir el servei a la demanda d’avortament.
Aquestes propostes les vinculem a la llei actual i mantindrem la reivindicació d’aconseguir una futura legislació on la possibilitat d’objectar, en una pràctica mèdica reconeguda a nivell poblacional com un dret a la salut, sigui impossible dins d’un sistema públic que la defensa (com ja ha passat en altres procediments sanitaris).
- Distribució territorial i estructura dels serveis. Cal reformular els circuits territorials i treballar per garantir l’accés de les dones de forma equitativa a tot el territori. Reformular l’objecció de consciència, també, en la contractació dels serveis públics per a que l’avortament formi part de la cartera de serveis de les institucions sanitàries.
L’expertesa i coneixement dels equips professionals que han d’atendre un avortament és fonamental per garantir-ne l’equitat i qualitat en l’atenció. Cal conèixer totes les tècniques existents i fer-ho de forma activa, i activista, per oferir l’acompanyament necessari a l’hora de crear unitats especialitzades en IVE als hospitals de referència de cada regió sanitària.
Tenir centres especialitzats i motivats al territori, militants a favor de l’avortament que es constitueixen com a espais de seguretat per a les persones que el demanden, és un actiu imprescindible per a la xarxa sanitària pública.
Cal normalitzar i dignificar la intervenció per poder donar el poder de decisió a les dones i el prestigi professional d’actuació a tots aquells equips que les acompanyin en el procés. Així doncs, és urgent canviar l’imaginari associat a l’avortament i començar a pensar-lo com un exercici de drets sobre el propi cos i sobirania, una decisió que contribueix a millorar la vida de les persones.
- Lluita contra els fonamentalismes. Davant l’auge dels grups i moviments antidrets i antiavortament, tant a Catalunya com arreu, cal fer front des de les institucions protegint a les dones, professionals i defensores de DSiR davant els atacs i agressions que reben en els diferents espais d’intervenció.
Sin comentarios