Pel dret a l’avortament lliure i gratuït – CAMPANYA

Pel dret a l’avortament lliure i gratuït – CAMPANYA

CRIDA A MOVILITZACIONS DESCENTRALIZADES I ARREU! [CAT]

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït considerem la defensa del dret a decidir, i per tant el dret a l’avortament, s’ha de considerar un dret fonamental i que les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional que ens subordina a l’imperatiu reproductiu, una imposició sobre els nostres cossos i les nostres vides que ens nega com a subjectes de drets i com a col·lectiu sobirà.
avortamentarreu-1

S’ha de garantir el dret a l’avortament des de la universalitat i inalienabilitat: ni exclusions, ni desigualtats. Per a l’exercici del dret a l’avortament és imprescindible garantir l’accés a l’atenció sanitària i entendre l’abordatge de la salut des de la garantia d’un dret fonamental establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat, i sostenible.

El sabers i les pràctiques expertes han d’estar al servei de les persones per crear un model de salut comunitària. El nostre recorregut ens porta a fer un reconeixement explícit a la tasca de totes les xarxes, entitats, professionals i associacions que, arreu del món, treballen per a garantir el dret a l’avortament i acompanyar les dones i persones gestants al llarg d’aquest procés. L’existència d’aquests espais, molt sovint, desafia jurisdiccions i codis penals que persegueixen el dret a l’avortament i, és gràcies a la seva presència, que moltes persones poden accedir a informació de qualitat, a fàrmacs i a un suport que el sistema els nega, reduint els riscos que la clandestinitat comporta. El recorregut de les defensores de Drets Sexuals i Reproductius, atacades i amenaçades pels poders hegemònics ha de ser reconegut, garantit i protegit.

I des d’aquests 3 eixos de pensament  volem manifestar públicament el nostre posicionament i les nostres demandes per contribuir a la millora de l’accés a l’avortament a l’Estat espanyol i a Catalunya, en concret.

  1. UNA NOVA LEGISLACIÓ QUE NO CONTEMPLI TERMINIS RESTRICTIUS I FOMENTI LA CAPACITAT DE DECISIÓ I AGÈNCIA DE LES DONES I PERSONES GESTANTS EN QUALSEVOL MOMENT DE L’EMBARÀS.
  1. Eliminar el període de reflexió de 3 dies i qualsevol altra mesura dissuasòria i obligatòria que posi en qüestió la decisió de les dones
  2. Eliminar els terminis legals basats en les setmanes de gestació i que redueixen la capacitat de decidir de les dones.
  3. Eliminar les barreres d’edat que situen les més joves amb la capacitat de decidir supeditada a la voluntat adulta.
  1. MENTRE NO HI HAGI CANVI DE La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL REGLAMENTAR LA INTERPRETACIÓ DE L’ACTUAL EN FAVOR DE LA DECISIÓ DE LA DONA O PERSONA GESTANT.

És a dir, en totes les situacions cal recordar que la llei exposa clarament que “s’interpretaran de la manera més favorable per a la protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la intervenció, en particular, el seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat, a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat, a la llibertat ideològica i la no discriminació” (Art.12).

  1. Recuperar el consens de la definició de gestació i la implicació que això té per a l’ampliació de les setmanes de gestació obligades pels terminis de la llei.
  2. Recuperar el text legal de la llei i reglamentar definitivament l’educació sexual i l’accés universal a l’anticoncepció amb el pressupost públic assignat que això suposi.
  1. MENTRE NO HI HAGI CANVI DE LA LLEI La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva,, CAL FER CANVIS IMPRESCINDIBLES EN LA IMPLEMENTACIÓ ACTUAL
  1. Informació. La informació ha de ser clara i visible, amb una difusió prou àmplia i accessible com per poder arribar a tothom. S’han de fer campanyes de sensibilització ciutadana per erradicar l’estigma de l’avortament.
  1. Formació.  Totes les persones professionals que estan o poden estar en contacte amb dones i persones embarassades que sol·liciten avortar han d’estar capacitades, informades, especialitzades i disposades a atendre-les sense prejudicis ni interferir en les seves decisions, garantint-ne els drets i acompanyant-les en tot el procés promovent l’autonomia i les decisions informades. A més, és imprescindible que tinguin una actitud empàtica, un abordatge feminista interseccional i enfocament de DSiR.
  1. Generació de coneixement. Les institucions responsables estan obligades a rendir comptes i oferir informació de qualitat i fiable. Cal fer un canvi de paradigma en la recollida i anàlisi de les dades sobre avortaments i promoure l’estudi i investigacions al respecte que afavoreixin la millora de la vida de les dones en aquest àmbit.
  1. Objecció de consciència. Totes les institucions involucrades en l’avortament han d’assegurar la disponibilitat de persones professionals capacitades, formades i amb la voluntat d’assegurar-lo i vetllar-lo. Cal revisar aquesta regulació, la seva implementació i fer-ne un seguiment exhaustiu, obligar-ne al compliment i demanar les declaracions públiques d’aquells professionals que es declarin objectors per tal de no permetre que participin en els equips que han d’oferir el servei ni puguin obstaculitzar-lo de cap altra forma.

Cal dissenyar un model de declaració únic, que contempli les recomanacions bioètiques respecte l’argumentació, a utilitzar en tots els centres sanitaris de la xarxa pública per tal d’assegurar l’uniformitat dels criteris emprats i facilitar-ne la regulació. Igualment necessitem disposar d’un mapeig territorial que faci seguiment de la disponibilitat professional a realitzar la intervenció mitjançant els dos mètodes (farmacològic i instrumental) entre els quals la dona o persona gestant pot triar.

És imprescindible acabar amb el finançament públic a institucions religioses que gestionen serveis de salut que no garanteixen el dret a l’avortament i tenen l’objecció de consciència en els seus estatuts fundacionals. S’ha d’abolir qualsevol contracte o conveni públic amb centres sanitaris que tinguin com a mandat institucional objectar i no oferir el servei a la demanda d’avortament.

Aquestes propostes les vinculem a la llei actual i mantindrem la reivindicació d’aconseguir una futura legislació on la possibilitat d’objectar, en una pràctica mèdica reconeguda a nivell poblacional com un dret a la salut, sigui impossible dins d’un sistema públic que la defensa (com ja ha passat en altres procediments sanitaris).

  1. Distribució territorial i estructura dels serveis. Cal reformular els circuits territorials i treballar per garantir l’accés de les dones de forma equitativa a tot el territori. Reformular l’objecció de consciència, també, en la contractació dels serveis públics per a que l’avortament formi part de la cartera de serveis de les institucions sanitàries.

L’expertesa i coneixement dels equips professionals que han d’atendre un avortament és fonamental per garantir-ne l’equitat i qualitat en l’atenció. Cal conèixer totes les tècniques existents i fer-ho de forma activa, i activista, per oferir l’acompanyament necessari a l’hora de crear unitats especialitzades en IVE als hospitals de referència de cada regió sanitària.

Tenir centres especialitzats i motivats al territori, militants a favor de l’avortament que es constitueixen com a espais de seguretat per a les persones que el demanden, és un actiu imprescindible per a la xarxa sanitària pública.

Cal normalitzar i dignificar la intervenció per poder donar el poder de decisió a les dones i el prestigi professional d’actuació a tots aquells equips que les acompanyin en el procés. Així doncs, és urgent canviar l’imaginari associat a l’avortament i començar a pensar-lo com un exercici de drets sobre el propi cos i sobirania, una decisió que contribueix a millorar la vida de les persones.

  1. Lluita contra els fonamentalismes. Davant l’auge dels grups i moviments antidrets i antiavortament, tant a Catalunya com arreu, cal fer front des de les institucions protegint a les dones, professionals i defensores de DSiR davant els atacs i agressions que reben en els diferents espais d’intervenció.
És moment de ser valentes i posar les persones en el centre de les polítiques públiques. Assistim diàriament a l’impacte específic que la pandèmia global de la COVID-19 té sobre els drets sexuals i reproductius però també vivim respostes inspiradores sorgides des del treball col·lectiu entre les professionals i les defensores dels drets sexuals i reproductius per donar resposta a les necessitats vitals de les dones. Toca que les institucions també es comprometin i que entomin les reivindicacions compartides en aquest document.
Com a defensores de drets sexuals i reproductius instem els governs i institucions estatals i nacionals a que desenvolupin i implementin mesures creatives dotades de recursos i mitjans, centrades en les persones i construïdes conjuntament per garantir aquests drets.
Sense comentaris

Envia un comentari