Visibilitzant
les Violències Sexuals:
Dones Grans
i Violències Masclistes
Al llarg del 2025, s’han generat diversos espais grupals per a dones grans que han possibilitat un treball personal i col·lectiu per a la prevenció i la recuperació al voltant de les violències masclistes.
D’aquest treball col·lectiu, dels testimoniatges i reflexions, s’han recollit les narratives i expressions que han generat el contingut d’aquest material.
El resultat? Un conte animat que s’ha fet realitat gràcies a les dones que han participat d’aquestes trovades. Per a elles i per a les responsables dels Casals, el més profund i sentit dels agraïments: aquest material és molt simbòlic per a totes, fruit d’una reflexió compartida, que sense totes vosaltres mai hauria estat possible.
Aquestes reflexions han expressades amb preciosisme i tendresa per l’artista xilena Marcela Trujillo, MALIKI, que ha elaborat les imatges característiques d’aquesta campanya per simbolitzar el que signifiquen les violències sexuals també per a les dones grans i els seus procesos de recuperació.
Agraïm a l‘Ajuntament de Barcelona i al Departament d’Igualtat i Feminisme per donar suport en aquesta nova etapa de la campanya “Visibilitzant les violències sexuals: Dones grans i violències masclistes”
Com podem arribar a identificar que hem viscut Violències Sexuals, si la nostra vida i la nostra identitat tenen en els seus fonaments la “naturalització” d’aquestes violències?
Això és el que té ser dona. La nostra percepció de la realitat està deslligada d’una comprensió del que és la construcció social. A més, l’edat és un altre concepte construït socioculturalment. Ser una dona gran significa, indefugiblement, viure discriminacions i desigualtats (que es perceben com a naturals) en la presa de decisions, tant quotidianes com de caràcter vital.
L’experiència dels tallers i grups de suport per a dones grans sempre ha significat desvetllar i veure la presència integrada i naturalitzada de les Violències Masclistes en les seves vides. En aquest sentit, una de les experiències més impactants i que sempre s’acaba produint és el fet de destapar els mandats de gènere i comprendre’ls com a tals, identificant-los mitjançant les vivències de la seva pròpia vida. És talment com obrir una porta…
Per poder comprendre que les coses que han viscut i viuen (els mandats de gènere) no són com són per naturalesa i, d’aquesta manera, començar a reflexionar sobre la idea de la construcció social, reconeixer les violències i viure en primera persona un procés de reparació i de recuperació.
Aquest material no és una guia, però sí és un posicionament polític i de vida.
És un relat coral arrelat en les experiències de cadascuna de nosaltres al voltant de les violències, tant les del passat com les del present: és el relat de la consciència de les violències masclistes que han viscut al llarg de les seves vides i de les que viuen dia rere dia, però, per sobre de tot, de la consciència de les seves pròpies resistències individuals i col·lectives. De com, amb el fet de compartir un espai segur per parlar, l’iceberg de les violències masclistes es mostra i es va desvetllant des de les profunditats d’aquelles situacions viscudes i ara reconegudes com a violències sexuals.
Què hem entès?
Que és possible visibilitzar les diferents realitats de les dones i les situacions de violències sexuals a les quals poden estar sotmeses i les diferents maneres i formes d’afectació i vivències que generen, tenint en compte les interseccionalitats.
Que les dones grans tenim drets i som conscients d’aquests drets, especialment en el marc dels drets sexuals.
Que volem trencar amb els estereotips i mites que invisibilitzen les violències sexuals i que podem reforçar les estratègies individuals i col·lectives davant de les violències sexuals i exigir colectivament que es consideri les dones grans com a subjectes de drets sexuals.
Que posar-nos al centre les dones grans i les seves narratives es un avenç per tota la societat, no solament un fet de justícia per a nosaltres.
Dades:
1 de cada 6 dones grans pateix maltractament, però només un 2% dels casos es denuncien, perquè sovint no les creuen, perquè tenen por o perquè ni tan sols saben que el que viuen, el que han patit i pateixen, és violència.
Per començar la recuperació, primer de tot…
Potser mai en vas parlar. Potser no sabies com dir-ho… Però el que vas viure importa. I tu també.
Ens van ensenyar a callar moltes coses. Cap relació, ni el matrimoni, no ho justifica tot.
Sabem que el silenci no et va protegir, només et va acompanyar.
Acceptar no sempre era decidir o estar d’acord. Ara sabem que teníem dret a dir que no. Que el que vas viure tu, el que vam patir totes ens va marcar, i no va ser culpa nostra. Vam fer el que tocava.
Hi ha coses que van passar i van deixar empremta, encara que ningú no els posés nom. El cos recorda, encara que la ment hagi decidit oblidar. El que vas sentir era real.
“Mai no em va agradar que em toquessin, però pensava que era normal”. “Vaig aprendre a aguantar, perquè no sabia que podia dir que NO”.
No va ser perquè tu ho volguessis. Vas fer el que sabies i podies fer en aquell moment. Vas trobar estratègies per sobreviure… i el teu cos va guardar coses per poder continuar.
Però avui… avui és el moment. Pots començar per escoltar-te. Respirar i notar el teu cos, sense exigències. Decidir què ja no pots o no vols aguantar.
Avui tens més experiència. Pots mirar-te amb uns altres ulls. La recuperació no comença de zero: comença des de tot el que ja has sostingut al llarg de tota una vida. No va ser debilitat, va ser supervivència. El que vas fer va ser el que et va permetre continuar. I això… això diu coses boniques de tu.
Potser ara no cal aguantar sola. Demanar ajuda no és rendir-se, és cuidar el que ja has sostingut. Pot ser sigui el moment d’acceptar que totes, tu inclosa, tenim dret a viure una vida lliure i sense violències. Volem viure una sexualitat lliure al llarg de tota la nostra vida. I això no es nomes per nosaltres. També és per tu. Per les que vindran. Per totes.
El lligam de les dones davant de les violències masclistes és com les arrels de les sequoies: allà on una ho necessita, venen les altres, a fer la força necessària per fer-hi front, per generar les resistències i la complicitat, les mateixes que es generen per reconèixer-les i començar sigui quan sigui, amb la recuperació.
Amb la sàvia compartida per viure plegades, per tenir perspectiva sense oblidar-nos del que ens nodreix.
Per enfilar-nos fins al més alt de la vida, tancar els ulls… i respirar.
Counselling/suport emocional individualitzat
Un espai dirigit a dones i homes amb VIH, les seves parelles, familiars i persones pròximes en el qual s’ofereix informació relativa al VIH i suport emocional centrat en la persona. Un lloc on abordar les vivències, inquietuds pel que fa al VIH amb la finalitat d’afavorir l’autonomia i el desenvolupament de les capacitats de les persones ateses des d’un enfocament de drets feminista.
Aquest servei està realitzat per un equip de professionals formades i amb una gran experiència en aquest camp.
Atenció grupal
Grups de suport i acollida
Espais de cura mútua dirigits a dones i homes amb VIH on rebre, oferir i compartir suport emocional, intercanviar experiències entorn del fet de viure amb el VIH i emocions. Un espai per a la promoció del desenvolupament personal i col·lectiu mitjançant la participació, la presa de consciència i l’acceptació de l’altre, des del respecte i la confidencialitat.
Tallers monogràfics i de promoció de la salut
Dirigits a fomentar eines i estratègies per a la cura de la salut de les persones que viuen amb el VIH des de diferents metodologies i enfocaments.
Acompanyament social
Sessions d’informació, orientació i atenció social i en processos d’integració destinades a l’atenció de les necessitats i demandes socials de les dones i homes amb VIH, amb una perspectiva de drets i de treball social feminista.
Aquest servei està realitzat per un equip de professionals formades i amb una gran experiència en aquest camp.
Dijous Positius
Xerrades puntuals dirigides a la ciutadania en temes relacionats amb el VIH.
