Una anàlisi qualitativa de la violència institucional que pateixen les professionals que intervenen en les violències masclistes, des d’una perspectiva de drets.
En les darreres dècades s’ha produït un avenç significatiu en el reconeixement normatiu de les violències masclistes a l’Estat espanyol. Tanmateix, els informes d’avaluació internacionals han assenyalat la persistència de bretxes rellevants en l’aplicació efectiva del principi de diligència deguda en l’actuació dels serveis públics.
Des de Creación Positiva fa anys que formem i acompanyem professionals en diferents àmbits d’intervenció i hem pogut identificar de primera mà l’existència d’un malestar àmpliament compartit entre les persones que treballen en l’atenció directa a les violències masclistes. Moltes d’aquestes professionals situen entre les arrels del seu malestar el fet d’haver d’enfrontar-se constantment a situacions de violència institucional.
Acompanyar violències en contextos laborals inestables, alhora que es confronten dinàmiques institucionals que vulneren drets, crea un terreny fèrtil per al malestar i el desgast professional. La present investigació s’ha centrat a analitzar la situació de les professionals que acompanyen aquests processos a l’Estat espanyol, posant el focus en els impactes que les violències institucionals tenen sobre elles.
Aquesta investigació neix amb la voluntat de contribuir a generar un canvi transformador en les relacions basades en la desigualtat que possibiliti l’erradicació de la violència institucional en l’àmbit de les violències masclistes.
Aquest projecte ha estat subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
